Flors de debo son trenta-vuit proses poetiques breus que Merce Rodoreda escriu a principis dels anys seixanta del segle passat a Ginebra. Restaran en un calaix fins que el 1980 l?autora, ja instal·lada a Romanya de la Selva, decideix editar-les conjuntament amb Viatges a uns quants pobles amb el titol generic de Viatges i flors. El mateix any, Pere Gimferrer escriu, en data 30 d?agost, en el seu dietari: Els personatges, es clar, son metafores de nosaltres: la Colometa, Teresa Goday de Valldaura. Pero en el fons del dibuix dels llibres de Merce Rodoreda, hi ha d?altres coses ?un jardi, un colomar, un armari japones? que tambe son metafores, i no s?expliquen pas: finestrams a un altre mon. Ara, en aquest llibre nou ?Viatges i flors? el que sovint era fons esdeve primer terme. Ens cal avesar-nos a un clima diferent. Al centre de tot, la mestressa del pais misterios somriu en una llum molt clara. Fascinats per aquestes proses obertes, metaforiques, precioses i brutals, diversos artistes, dos experts en botanica, una historiadora de la literatura, conjuntament amb els editors, van iniciar un viatge en el qual han llegit i rellegit les flors rodoredianes i n?han parlat des de les perspectives literaria, plastica i cientifica. El resultat el teniu a les mans: les trenta-vuit Flors de debo, acompanyades per les il·lustracions i els comentaris de les possibles fonts d?inspiracio botanica. I es que els grans textos de la Merce Rodoreda permeten multiples interpretacions com ho demostren les diverses aportacions aparegudes els darrers anys des de la musica, la pintura, el teatre i altres expressions artistiques.
