Iniciem aquest intercanvi de cartes parlant de la necropolitica: l'aplicacio del poder politic i social per determinar qui pot viure i qui no, per discriminar entre vides possibles i vides descartables. Els seus afectats, aquells que les societats cataloguen com a improductius, excedents o descartables, o aquells a qui el sistema neoliberal desposseeix de les seves terres, de la salut dels seus ecosistemes, o dels seus cossos, del seu treball. Les politiques migratories d'Europa, els feminicidis massius, les interaccions d'Europa amb les seves excolonies i el Sud Global, o la manera com en molts llocs malalties infeccioses avui curables causen estralls, son manifestacions d'aquesta necropolitica, que es una forma de violencia.La tuberculosi, com succeeix amb d altres de caracter infeccios, revela aspectes del cos, de la medicina, de la frontera entre estar sa o no estar-ne, i ofereix tantes arestes que, si es contemplen en tota la seva complexitat, es pot obtenir un retrat de la vida d avui: com es viu o es mor, es pateix, es tracta o s'oculta una malaltia diu moltes coses del mon en que vivim.Pero la manera d'enfrontar-se a aquest paisatge de mort no es altra que l'oportunitat de forjar un comu, potser en primer lloc amb aquells que es consideren sobrants.